QUADERN DE LES IDEES, LES ARTS I LES LLETRES
.
2010
.
.
.
Apareix l'article de la periodista Montse Barderi:
LA BIG MAMA A TRAVÉS DE LA POESIA DE PILAR CABOT
(Podeu descarregar-vos-el en format pdf.
Inclou fotografies)
.
.
.
(Article realitzat per Montse Barderi i
publicat a la revista "Quadern de les idees, les
arts i les lletres", ISSN 1695-9396, Nº. 174, 2010 , pags.
39-43)
Dono fe que Big
Mama no només és la gran veu del jazz, el blues i el boogie-woogie del nostre
país, sinó també una persona d'una gran generositat. No faré, tot i que podria,
una llista de les obres solidàries i culturals en què participa perquè la seva
humilitat se'n ressentiria.
Una altra
faceta de Big Mama és aquesta vessant de dona rebel i feminista sempre disposada
a descobrir i donar veu a les poetes: ha musicalitzat Maria-Mercè Marçal, entre
moltíssimes d'altres, i té una relació molt personal - són bones amigues - amb
la poesia de Pilar Cabot. Una de les primeres coses que va fer al conèixer-me va
ser regalar-me llibres d'ella.
Alhora de
plantejar-me un apropament a aquesta gran dama del blues, catalana i del segle
XXI, no he dubtat en fer-ho a través de paraules i versos que tan estima.
I si estimes
l'obra d'algú és sempre perquè allò que tant t'interessa també diu alguna cosa
de tu (Marçal diu amb paraules perfectes que investiguem l'obra d'aquelles que
ens diuen alguna cosa de nosaltres mateixes), per tant, crec que no hi haurà
millors preguntes ni maneres més càlides i efectives d'arribar a la Big Mama que
a través de Pilar Cabot.
Però d'entrada,
presentem aquest parell de convidades de luxe per a la revista Quadern.
Pilar Cabot neix
a Vic la tardor de l'any 1940. És essencialment poeta, així com també autora de
narrativa per a adults i infants, d´assaig, de crítiques literàries, pròlegs,
guions i articles a la premsa. Té estudis de Filosofia i Lletres i de Música.
Des de la primavera de 1965 a la tardor de 1985 va regentar la seva pròpia
llibreria a Vic -CLAM- que fou un veritable focus de difusió de la cultura
catalana a la comarca d´Osona. És impulsora i coordinadora de les "Tertúlies amb
poetes" que, des del 1997, es duen a terme a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.
La seva obra
poètica publicada és:
· Avui estimo Baudelaire.
Barcelona: Columna, 1987.
· Balcó de guaita. Sabadell:
Ausa, Col·lecció Llimerol, 1989.
· Ombres de mots i de silencis.
Barcelona: Institut Català de la Dona, 1992.
· La plàcida mirada del Guerau.
Viladrau: CEDEL, 1996.
· Setge. Vic: Emboscall, Plaqueta
núm. 3, "Actes del Mil·leni", 1998.
· La gelada barana del pont.
Girona: Llibreria 22 i Ajuntament de Girona, 1999.
· Vol ballar un tango amb mi senyor
Vivaldi? Vic: Emboscall, Taller de poesia, 1999.
· Els versos obstinats.
Barcelona: Comte d'Aure, Col·lecció La Garonne, 2003.
· Àncores o ales? Centelles: El
Bordiol, 2004.
· Els
rossinyols insomnes. Lleida: Pagès, 2008
Montserrat
Pratdesaba neix a St. Quirze de Besora l´any 1963. Estudia Engineria Tècnica
en Telecomunicacions i exerceix com a tècnic a la televisió autonòmica catalana
entre 1986 i 1992. L´any 1988 comença a cantar a l´emblemàtic local barceloní La
Cova del Drac, on rep el sobrenom de BIG MAMA. Al 1992, abandona la
feina en plantilla a TV3 per dedicar-se exclussivament a la música. De llavors
ençà, dirigeix diverses formacions, i participa en nombrosos festivals de Jazz i
Blues de rellevància, com els de Marciac, Bayonne, Monségur, San Sebastián,
Lisieux, Orange, Mégève, Getxo, Santiago de Compostela, Córdoba, Santander,
Cerdanyola, Barcelona, Terrassa, Roses, Madrid, Mantes-la-Jolie, Chaumont, Les
Escaldes-Engordany, Le Pouliguen, Cognac, Condat sur Vienne, Val d´Oise,
etc.
Ha estat
escollida Artista BluesCat 07 per l´Associació de Festivals de Blues dels
Països Catalans. Participa a la campanya escolar Anem al Teatre ensenyant
el Blues als infants. L´any 2009, ofereix conjuntament amb el poeta Ramon
Sellarès el "Bibliobús de Blues", dinamitzant l´accés a material sobre blues i
jazz des de la Xarxa de Bibliobusos.
La seva
discografia inclou els següents treballs:
BLUES
ROOTED (2005), EN EL NOM DE TOTS (2003),
STIR THE
POT (2001), TABLEAU DE BLUES (2000),
SER O NO
SER (1998), EL BLUES DE L´OMBRA BLAVA
(1996),
EL BLUES
DE LA INFLACIÓ (1994),
BIG MAMA
& THE BLUES MESSENGERS (1993),
BLUES,
BLUES, BLUES! (1992), BLUES REUNION
`90 (1990)
I ha col.laborat
en nombrosos discos d´altres artistes com a vocalista o compositora.
L´any 2006, la
companyia discogràfica nordamericana Putumayo Records li escull un tema en
català per incloure´l en el CD BLUES AROUND THE WORLD on hi
participen artistes de reconegut prestigi internacional tals com Taj Mahal,
Bonnie Raitt, Eric Bibb, etc.
Des de 2008
escriu a la revista francesa Blues & Co com a redactora d´una sèrie
d´entrevistes imaginàries a les Dames del Blues més destacades de la història
d´aquesta música.
Dues veus
interessants de dones del nostre país i de la nostra actualitat cultural també.
Big Mama va cloure la darrera edició del cicle 30 Nits i participa aquest 2010
en el cicle "didàctiques de la música" organitzat per Joventuts Musicals de
Sabadell.
Del pròleg-entrevista del llibre
"ELS VERSOS
OBSTINATS"
Pilar
Cabot.- Per entendre'ns amb la Vida ens cal una
actitud mental positiva, procurar-nos motivacions, recollir allò més autèntic
d'entre tot el que ens ofereix i obstinar-nos a fer-ho fruitar. Així, doncs, res
de justificacions. Ganes. Tenacitat.
Big
Mama.- Sí, quan descobreixes
que la vida és l´única oportunitat que tens per a ser, t´adones que si no
l´aprofites t´estàs perdent l´ocasió d´experimentar aquest estrany prodigi que
és la consciència de sentir-te viva. Un cop perceps la Vida i que ningú més no
pot viure-la per tu t´hi aboques entossudida per tal de fer fruitar allò que ens
fa ser humans i excepcionals.
Pilar
Cabot.- Un món interior coherent fa que les forces
incoherents s'hi estavellin. No t'ho prenguis com una presumpció si dic que el
meu recer és inexpugnable.
Big
Mama.- Jo estic en el procés,
no sé si d´arribar a assolir un recer inexpugnable, però sí d´aconseguir tenir
uns quants punts prou clars. Uns valors que em serveixin de ferms fonaments per
tirar endavant en el recorregut d´explicar-me i gaudir el
món.
Pilar
Cabot.- Les persones no som només alegres o només
tristes; tenim sentiments i capacitats plurals, i això ens fa interessants i,
sovint, sorprenents.
Big
Mama.- La sensibilitat als
diferents estats anímics és una de les característiques que ens fa interessants
i sorprenents. Saber-ne treure el suc dóna obertura mental per a entendre millor
allò que vas vivint i amb qui ho vas vivint.
Pilar
Cabot.- L'essencial rau en la persona: en la seva
humanitat i en la seva intel.ligència.
Big Mama.- "L´essentiel
est invisible aux yeux", deia Saint-Exupéry, i potser la humanitat i la
intel.ligència, a través de l´art, desvelin i desvetllin allò essencial i
amagat.
Pilar
Cabot.- Hi ha alguna cosa fonda i terrible en aquest
etern desig de comunicar-se.
Big Mama.- Des de ben
petita he sentit la necessitat d´establir contacte amb les altres persones,
d´expressar-me, de comunicar-me... i el meu camí per a fer-ho ha estat gairebé
sempre relacionat amb la música. Comunicar: posar en comú la bellesa, el goig,
el plaer o també la part fosca, l´angoixant, la dolorosa i esfereïdora altra
cara de l´ésser humà.
Pilar
Cabot.- Sort que encara ens queda...
(completar)
Big Mama.- Ens queda l´amor,
l´amistat, la poesia, la música,... ens queden moltes ganes de gaudir moments de
connexió, o l´afany de testimoniar la realització d´un projecte apassionadament
treballat. Em queda el desig d´assolir instants de plenitud creadora, i
tornar-hi, i tornar-hi...
Pilar Cabot.- La pell és un sagrament (és a
dir, el camí cap al sagrat) de la memòria.
Big Mama.- La pell
recorda. Recorda la tendresa d´una carícia, i també la violència d´una agressió.
La memòria de la pell té la veu molt alta.
Pilar Cabot.- Proposta franciscana: necessito
ben poques coses i aquestes poques coses les necessito ben poc.
Big Mama.- Hi ha certes
coses de les quals em seria impossible desfer-me´n: una guitarra, la veu, la
meva llibertat,... I he de confessar que aquestes poques coses les necessito
abundosament!
Pilar Cabot.- Cal tenir present que els
cossos també estimen.
Big Mama.- Sí, realment
pel cos entra i surt molta felicitat. L´afecte i la tendresa d´un acaronament fa
literal l´amor a través de la pell.
Del llibre "ELS VERSOS OBSTINATS
"
Pilar Cabot.- Vaig ser un infant poruc. Per
no res em creixien les pors.
Big Mama.- No vaig ser
una criatura espantadissa. M´inventava universos imaginaris en els quals em
submergia i eren el meu refugi emocional. La fantasia, durant la meva infantesa,
em va donar forces per tal d´acarar-me a la realitat, encara que sembli
contradictori. Em sentia valenta desdibuixada en els meus
mons.
Pilar Cabot.- M'obstino a creure que l'amor
deixa un rastre benigne; que no és estèril cap dolor; que la vida no es marceix
perquè sí.
Big Mama.- Sóc tenaç
perquè he après que no hi ha res fàcil en la vida i que tot allò que t´ha passat
acaba deixant el seu pòsit. Si extreus coneixement de l´amor viscut, el pots
reviure com a brollador i seguir gaudint de l´obsequi d´aquest sentiment.
Altrament, els patiments t´aporten una sèrie de lliçons que potser no hauries
experimentat essent sempre feliç.
Pilar Cabot.- Portar el cos al gimnàs i el
cap al psiquiatre.
Big Mama.- Ser conscient
dels canvis que són necessaris per tal de millorar requereix posar-hi atenció. I
canviar actituds per transformar allò que no va bé sovint comporta esforç i
molta força de voluntat. La ment i el cos a vegades van per diferents viaranys i
costa agafar bé les regnes que els governen.
Pilar Cabot.- Si no et recicles qualsevol
hora et moriràs d'un tip de por de viure.
Big Mama.- Les pors són
paralitzadores. Immobilitzen i impedeixen.
Pilar Cabot.- Me'n vaig perquè t'has fet
vassall del tedi, has desaprès el bategar dels somnis, has oblidat estius
inoblidables. Me'n vaig per no ser carn desencantada, entotsolada en el seu
propi exili.
Big Mama.- Sacrificar-me
per viure amb persones que em facin perdre les il.lusions i les ganes de
desenvolupar-me ja no m´interessa. L´esplín no va amb mi perquè sóc molt vital.
Estic completament d´acord amb la Pilar i comprenc bé el que vol dir amb aquest
seu poema que també és una declaració de principis. Arrossegar algú avorrit i
monòton no et permet l'opció de la plenitud.
Pilar Cabot.- Malgrat tot sempre et decantes
del costat de la vida.
Big Mama.- Si has conegut
un bri de felicitat d´aquells inefables, persisteixes endavant perquè intueixes
que n´hi poden haver més. I no només em decanto del costat de la vida sinó que
m´hi llenço de cap!
Pilar Cabot.- Qui sap, potser les orenetes
xisclen solidàries.
Big Mama.- Quan escolto
el sentiment sincer en algú que canta i la seva veu em fa fremir i gaudir
alhora, una meva llàgrima deixa l´amagatall dels ulls fent-se també solidària.
Pilar
Cabot.-
CLAUDÀTOR. MEDITERRANI
Cerco dins meu la fonda placidesa
dels dies de tardor;
del veïnat que s´asseu als
pedrissos
càlids, havent dinat; del llum
encès
darrere la finestra a l´horabaixa;
de l´hort dels magraners; de la
figuera
carregada de fruita i de perfum.
Cerco la pau del vell oliverar
estès sota els turons, camí del
poble.
La vida pot ser un marbre
assolellat
on llisquen, ben senzills, tots els
misteris.
Big
Mama.- Poso entre
parèntesi, ben guardant-los en el record i revivint-los, els meus llocs d´olors
i de passeig tardorencs. Instants en què muntanyes, colors i natura anaven
conformant-me i veia un paisatge, uns sons i una llum que, a la llarga, han
deixat una bella emprempta en mi.
Pilar Cabot.- Res no ha canviat tret
d'aquests ulls on se'm congria el temps.
Big Mama.- La certesa de
la mort es veu diferent amb divuit anys o bé amb cinquanta o amb vuitanta... el
temps viscut sovint aporta graus de saviesa i perspectives més afinades... no
sempre, però...
Pilar
Cabot.-
INDIGÈNCIA
Aquells dies desposseïts
m´hauria baratat per una engruna de
tendresa,
per qualsevol amor epidèrmic només
i gairebé envejava l´amor domèstic
-domesticat-
de tanta gent.
Big Mama.- La solitud, la
força de l´instint, el zel poden disfressar el llop o engalanar el xai... Aquí
contrasto el poema amb un altre de meu, de ja fa temps:
VETLLANT XIROIA
Revolucionàriament optimista
mirava (amb lents d´augment)
la nit com dormia
flairant flors plastificades
sense perdre l´esperança,
com la del lleig
que anhela
un amor a primera vista.
Pilar
Cabot.-
A través del teu cos
em revenen els dons oblidats,
els fervors,
l´enrenou d´un desig quasi salvatge
que trota, desbocat, per les
dreceres.
Se m´emporta, el teu cos,
com l´aigua intrèpida s´emporta riu
avall
el cabàs d´amors vells.
Big
Mama.- El present és
impetuós perquè és present tothora i marxa i fuig com si no volgués romandre més
que el lleu instant que li pertoca. Això sí, deixa un pòsit i, alhora, rememora
altres pòsits ja viscuts. El present passat et fa
reviure.
Pilar
Cabot.-
ARA I AQUÍ
Sé molt bé quines són
les coses que em fan companyia:
un somriure, una música,
les paraules dels poetes als ulls dels
quals
emmirallo la meva fosca,
els cavalls dels meus somnis,
la llaurada calma de la terra que trepitjo
i que voldria que fos la meva calma,
el permanent i místic desig de llibertat,
la calidesa de l´amor que dónes i que
reps,
els records immaculats de la
infantesa,
el bes del pare que has enyorat
tant,
un despertar feliç d´un matí de
novembre...
Això em penso que és tot.
Big
Mama.- Al cap dels
anys he anat aprenent, no sense dificultat, a distingir i a apreciar quines eren
les causes per les quals mereixia la pena escarrassar-s´hi i les que no. A poc a
poc he anat confegint el meu llistat d´objectius i he escollit certs camins.
D´altres els he deixat de banda o m´han deixat de banda a mi. Al capdavall, hi
ha coses que descartes i altres que et són molt valuoses.
Del llibre "ELS ROSSINYOLS
INSOMNES"
Pilar
Cabot.-
Vaig intentar desactivar l'amor.
Desactivar-lo
com si desactivessis un enginy
altament explosiu
que pot fer estralls.
Big Mama.- Quan
t´enamores estàs tan corlligada que si vols desfer el llaç et pots segar i
ferir-te. La compenetració que genera l´amor és tan adherent que pretendre
separar les parts pot desencadenar reaccions inesperades... cal anar-hi amb molt
de compte!
Pilar Cabot.-
Parlem com dos amics posant en
solfa
el cor i el pensament.
S´emmirallen les veus; la tarda ens
fa
proclius a l´harmonia i al consens.
Prou que ho sabem que el món se´ns torna
llis
si assosseguem la vida en les
paraules...
Big
Mama.- M´agrada fer
sortir enfora el meu forn interior, descobrir-lo i modelar-lo amb les persones
que estimo, d´una manera harmoniosa o vehement...
Em són
necessaris els encontres i les xerrades... Les paraules, sovint,
asserenen.
Pilar
Cabot.-
Avui em plau l'amor que no
obsedeix;
l´amor petit, de somnis abastables;
l´amor marcat per límits
mesurables.
Brilla en silenci avui al cap dels
dits
l´aigua de la tendresa. Ni neguits
ni un borrall de desig o de follia.
Plàcidament em lliuro a l´harmonia
del benigne context. Res no
m´encela.
L´amor que avui em plau navega a
vela
suaument impulsat pel ventijol.
Dòcil amor que no exalta ni
dol.
Big Mama.- La Pilar parla
de trobar un estat de plena harmonia i connexió benefactora en un ric amor
madur. Em suggereix deixar-me endur, confiada, pel dòcil corrent d´una sensible
mà que em guiï amorosament tota, cos i esperit.
Pilar
Cabot.-
Els cossos, nus,
nuats,
suats,
perlegen.
Big Mama.- El poema em
convida a veure-hi la imatge física dels amants amarada i fosos en una
abraçada...
Pilar
Cabot.-
Si fos només el temps el que ens despulla
el gest i la mirada...
però són les pors,
la solitud, les absències, el dol
i les gràvides ombres que ens
comminen
desitjos i esperances.
Si fos només el temps el que ens
despulla...
Si fóssim com un arbre a la
tardor...
Big
Mama.- Les pors o els
temors poden fer-nos desdir de l´empenta envers allò que volem, malmetent-nos la
força, l´impuls i la set d´experimentar i sentir.
Pilar
Cabot.-
Com un regal inútil
l´oblidat tempteig del desig.
Com un regal que el cel
-potser l´infern-
m´ha fet merèixer.
Big Mama.- La Pilar és
molt sincera, no hi ha cap dubte! Certament el desig el pot sentir qualsevol
persona i a qualsevol edat... i adonar-se´n pot ser, fins i tot,
alliberador.
Pilar
Cabot.-
No és perquè sí que som com som
la història ens configura
i la llengua
i el lloc on fem la vida.
És bo ser d´un indret
on ningú no és anònim,
on pots rebre un somriure,
una paraula, un gest
que et faran companyia;
on veus créixer els infants
mentre vas envellint amb serenor.
Ho hem llegit en el llibre del
seny:
no és perquè sí que som com
som.
Big Mama.- És difícil fer
"tabula rasa" ja que tot el que hem viscut ens condiciona i cadascú té els seus
relleus... fins i tot els que es voldrien oblidar...
Puc constatar
que la meva amistat amb la Pilar Cabot m´és companyia, constant aprenentatge,
alegria i incentiu per a seguir creant, i que no ens som anònimes l´una a
l´altra. Crec que ho he llegit en un llibre essencial: "No és perquè sí que som
com som". Una gran veritat.
Aquest article,
tan llarg però a la vegada sense ni una paraula sobrera, només té dues autores:
la Big Mama i la Pilar Cabot, jo tinc el privilegi, com tots els qui ho
llegeixin, d'oferir al paper una mirada d'oberta admiració i un somriure agraït.