Vol ballar un tango amb mi, Senyor Vivaldi? 2015-Ed. Témenos


Vol ballar un tango amb mi, Senyor Vivaldi?

Pilar Cabot

Témenos Edicions
2015

Aquesta tercera edició del llibre Vol ballar un tango amb mi, Senyor Vivaldi?, ha estat revisada i augmentada.




*


El que segueix és part del Preludi, inclòs en aquesta nova edició del llibre, escrit per la poeta Pilar Cabot




PRELUDI

La música, un regal dels déus; un luxe quotidià.
Llibertats i sentiments de tota mida: Música!

     El cos inicial de “Vol ballar un tango amb mi, Senyor Vivaldi?” es va donar a conèixer a Vic en les edicions dels anys 1999 i 2000. Si ara revisito l’obra és, d’una banda, per esporgar-li alguna branca i de l’altra, per introduir-hi poemes inèdits que demanaven fer-s’hi un lloc.

    Un pròleg és l’aperitiu, un tastet de l´àpat que vindrà després. Donar-li la justa mesura no és gens fàcil: De vegades es peca per massa i de vegades per massa poc.
 
    Posada que estic en aquest debat opto per la contenció i espero que la lectura dels poemes us rescabali, amb escreix, del que com a prologuista em deixo al tinter. D’entrada us estalvio un llistat que em disposava a redactar; un llistat d’obres, de compositors i d’intèrprets que em són companys de vida. Tanmateix el llistat seria inconclús, ja que mai no l’he donat per tancat. Sempre és obert a noves incorporacions. Sempre “in crescendo”.

  Per tal de moderar expectatives aviso que aquest llibre no ensenya a ballar el tango. M’hauria agradat poder-ho fer però, ara mateix, nuar i desnuar peus i cames em resulta un embolica-que-fa-fort un pèl considerable. Això i una certa desconfiança en el suport de la parella, per por de la patacada, esclar, m’han desaconsellat de fer pedagogia.

    Fixeu-vos que el títol, un punt pillet, ingènuament “canaille”, no es presta a equívocs: Diu, simplement, que algú convida Vivaldi a ballar un tango. A hores d’ara no tinc notícia de si el gentil venecià ha acceptat la proposta ni sé fins a quin punt està en condicions de lliurar-se a tan passionals exuberàncies. No ens enganyem: L’home ja té una edat.Potser hauria estat millor temptar-lo amb les intimitats del bolero o amb les alegries “ad libitum” de la rumba catalana. En fi, ja es veurà; vés a saber… Quan el ritme mou la sang no hi ha barreres.

M’ho diu el cor: un creador tal qual
festejarà, feliç,
la descoberta empírica del tango.

    Dit això, i sense intenció d’entrar en apologies, vull fer esment d’alguns compositors cèlebres que en un moment o altre han escrit tangos: Albéniz, Stravinsky, Hindemith, Milhaud,…
  
   De vegades t’has de treure el barret. Jo me’l trec tan bon punt escolto el disc on Daniel Baremboim interpreta al piano tangos d’Astor Piazolla i Carlos Gardel. El bandoneón de Rodolfo Mederos i el bass d’Héctor Console contribueixen a posar sentiments a flor de pell. Diu Baremboim: “Con este disco lleno de nostalgia invito a todos a compartir los maravillosos ritmos, las sensuales melodias y la eterna magia de mi Buenos Aires querido.”

   La qualitat és intemporal. La bona música sap transitar d’una generació a l’altra i és capaç de desvetllar els ressorts més dignes i purs de la condició humana.



(…)










Enllaç a les edicions dels anys 1999 i 2000,  editades per  emboscall.

Per llegir el llibre en les edicions dels anys 1999 i 2000, editades per emboscall: cliqueu aquí