ELS VERSOS OBSTINATS


.
ELS VERSOS OBSTINATS
.
Pilar Cabot
.
Primera edició: Març de 2003
.
Pròleg: Jacint Sala
.
Podeu llegir el pròleg en format pdf
clicant l'ullet






POEMES




Ja ha passat l'hora
de rabejar-nos en el plany.
Mira la lluna
com ens daura les ombres!
.
.
.
.

Me'n vaig perquè t'has fet vassall del tedi,
has desaprès el bategar dels somnis,
has oblidat estius inoblidables.
Me'n vaig per no ser carn desencantada,
entotsolada en el seu propi exili.
.
.
.
.
.

INDIGÈNCIA
.
.Aquells dies desposseïts
m’hauria baratat per una engruna de tendresa,
per qualsevol amor epidèrmic només
i gairebé envejava l’amor domèstic
-domesticat-
de tanta gent
.
.
.
.


No hi fa res que s'estronqui l'harmonia
de la perfecta nit, del joc perfecte.
És llarga la partida i el desig
fluctua, de vegades, com la sort.
Tot m'és suficient. Tenim els guanys
molt ben apilonats damunt la taula.
Tu i jo juguem amb l'ànima a les mans
i amb les mateixes cartes.
.
.
.


BARRANQUISME
.
...........................................parlo del vertigen;
..........................................................silenci que forada la distància.
...............................................................Élise Torcotte
.
El buit és en nosaltres.
Si t'angoixes, li sentiràs el buf.
Si no apames la corda com cal
i t'hi llences,
t'arrisques a un suïcidi agònic.
El buit és en nosaltres.
Encara hi ha silencis
més enllà del silenci.

.
.
.

Tot es cou en clausura.
Ressagues
de nissagues de crosta.
Capelletes
imbuïdes de pròpia estimació
que fan i que desfan,
que s'aplaudeixen
a si mateixes,
que ignoren
o volen ignorar,
menystenen
o intenten menystenir
els qui no són dels seus.
.
Com abans:
capelletes.
D'un altre signe
però amb els gestos idèntics.



 


.
.


.
.
.
Article d'Ester Pascual
aparegut a
LA REVISTA -LA MARXA
28-3-2003
.
.
.
Presentació, al Casino de Vic, del poemari Els versos obstinats
(foto: Sergi Càmara - El 9Nou - 7-4-2003)
.
.
.
.
.
..
.
.
.
Imatges escanejades gràcies a la documentació cedida per Pilar Cabot per a la confecció d'aquest bloc.
Ramon Sellarès