Vol ballar un tango amb mi, Senyor Vivaldi?
Pilar Cabot
Témenos Edicions
2015
Aquesta tercera edició del llibre Vol ballar un tango amb mi, Senyor Vivaldi?, ha estat revisada i augmentada.
El que segueix és part del Preludi, inclòs en aquesta nova edició del llibre, escrit per la poeta Pilar Cabot.
Enllaç a les edicions dels anys 1999 i 2000, editades per emboscall.
*
El que segueix és part del Preludi, inclòs en aquesta nova edició del llibre, escrit per la poeta Pilar Cabot.
PRELUDI
La música, un regal dels déus; un luxe quotidià.
Llibertats i sentiments de tota mida: Música!
El cos
inicial de “Vol ballar un tango amb mi, Senyor Vivaldi?” es va donar a conèixer
a Vic en les edicions dels anys 1999 i 2000. Si ara revisito l’obra és, d’una
banda, per esporgar-li alguna branca i de l’altra, per introduir-hi poemes
inèdits que demanaven fer-s’hi un lloc.
Un pròleg
és l’aperitiu, un tastet de l´àpat que vindrà després. Donar-li la justa mesura
no és gens fàcil: De vegades es peca per massa i de vegades per massa poc.
Posada que estic en aquest debat opto per la
contenció i espero que la lectura dels poemes us rescabali, amb escreix, del que
com a prologuista em deixo al tinter. D’entrada us estalvio un llistat que em
disposava a redactar; un llistat d’obres, de compositors i d’intèrprets que em
són companys de vida. Tanmateix el llistat seria inconclús, ja que mai no l’he
donat per tancat. Sempre és obert a noves incorporacions. Sempre “in crescendo”.
Per tal de moderar expectatives aviso que aquest
llibre no ensenya a ballar el tango. M’hauria agradat poder-ho fer però, ara
mateix, nuar i desnuar peus i cames em resulta un embolica-que-fa-fort un pèl
considerable. Això i una certa desconfiança en el suport de la parella, per por
de la patacada, esclar, m’han desaconsellat de fer pedagogia.
Fixeu-vos
que el títol, un punt pillet, ingènuament “canaille”, no es presta a equívocs: Diu,
simplement, que algú convida Vivaldi a ballar un tango. A hores d’ara no tinc notícia
de si el gentil venecià ha acceptat la proposta ni sé fins a quin punt està en
condicions de lliurar-se a tan passionals exuberàncies. No ens enganyem: L’home
ja té una edat.Potser hauria estat millor temptar-lo amb les intimitats del
bolero o amb les alegries “ad libitum” de la rumba catalana. En fi, ja es
veurà; vés a saber… Quan el ritme mou la sang no hi ha barreres.
M’ho diu el cor:
un creador tal qual
festejarà, feliç,
la descoberta empírica
del tango.
Dit això,
i sense intenció d’entrar en apologies, vull fer esment d’alguns compositors
cèlebres que en un moment o altre han escrit tangos: Albéniz, Stravinsky,
Hindemith, Milhaud,…
De vegades
t’has de treure el barret. Jo me’l trec tan bon punt escolto el disc on Daniel
Baremboim interpreta al piano tangos d’Astor Piazolla i Carlos Gardel. El
bandoneón de Rodolfo Mederos i el bass d’Héctor Console contribueixen a posar
sentiments a flor de pell. Diu Baremboim: “Con este disco lleno de nostalgia
invito a todos a compartir los maravillosos ritmos, las sensuales melodias y la
eterna magia de mi Buenos Aires querido.”
La qualitat és intemporal. La bona música sap
transitar d’una generació a l’altra i és capaç de desvetllar els ressorts més
dignes i purs de la condició humana.
(…)
Enllaç a les edicions dels anys 1999 i 2000, editades per emboscall.
